Manca calma i sobra ansietat

José Callejón i Joan Verdú analitzen les possibles claus de la ratxa negativa, tant a nivell individual com col·lectiu

Ja ha arribat, puntual a la seva cita de cada temporada en aquestes alçades d´any, l´ai-ai-ai al cor de tots els pericos. Aquella sensació de dubte al voltant del rendiment de l´equip, que te el mal costum de patir aquestes crisis cícliques que no fan sino adobar el pessimisme de l´espanyolista, acostumat a veure-les venir de lluny. Certament, i si mirem els números, alguna cosa sembla fallar en aquest equip, i jugadors i tècnics no fan les darreres setmanes sino donar voltes a la qüestió a la recerca d´una explicació plausible per aquesta davallada que, això sí, tothom coincideix ha de ser tallada d´arrel si no volem viure un nadal més negre que no pas blanc.

Callejón reconeix que encara li manca calma a l´hora de definir

Els darrers en fer-ho han estat dos dels fixes en els onzes de Pochettino, i que pertanyen a les demarcacions més qüestionades a les darreres hores, un davanter i un home de creació, José Callejón i Joan Verdú. L´andalús, que és amb Moisés, Luis García i Kameni l´únic que ha jugat tots els partits de lliga, analitza la situació reconeixent que "d'un dia per l'altre s'ha girat totalment la truita", tot i que al seu parer "només han variat els resultats, perquè el joc i el nostre estil no han canviat gens. Sense variar el nostre concepte de joc els resultats han canviat, principalment, pel poc encert que estem tenint de cara a porteria. I abans, tot i fer pocs gols, obteníem un bon resultat". Pel que fa a la seva demarcació, que està absolutament renyida amb el gol, Callejónexplica que "entre els davanters parlem del tema, però no és cap obsessió. Comentem la falta de gol, però sabem que a la llarga arriben. Només sabem que generem ocasions i que a vegades en fallem de molt clares. Fa ràbia, però sabem que tot té un final i un bon dia les pilotes que ara van fora aniran a dins". Això sí, a nivell personal, pensa que la clau de que no estigui tenint encert cara a meta contrària és la manca de calma, quelcom que espera pulir amb el tems: "dono voltes al tema del gol, tot i que, com deia abans, no serveix de res. El millor és esperar el següent partit i intentar encertar. I si fallo, mai baixaré els braços... em considero un davanter ràpid que m'agrada estar a prop de l'àrea però a la vegada participar del joc de l'equip. I, a l'hora de definir, crec que encara em falta un punt de calma".

Verdú parla de l´ansietat que de vegades atenalla l´equip

Per la seva banda, Joan Verdú, que malgrat haver iniciat la temporada en estat de gràcia també ha estat darrerament objecte de crítiques, en especial, pel fet que no està aconseguint l´objectiu de fixar la seva possició deixant massa sol al mig del camp un de vegades superat Moisés Hurtado, reconeix a les planes del diari As que el vestidor "segueix una mica enfadat per aquest darrer partit.. les resultats no acaben d´arribar tot i que mostrem un bon nivell. Intentem anar pel partit però els rivals ens estan guanyant amb ben poc", un fet fefahent al qual troba aquesta explicació: "des-de bon començament vam tenir el control, la possessió; però passen els minuts i l´ansietat per sumar ens va condemnant. El Getafe mateix ens va guanyar amb mitja ocasió de gol. Amb derrotes com aquesta, està clar que el nostre pitjor enemic no són els equips rivals sino la nostra pròpia ansietat, i no hem de caure en l´error, hem d´estar concentrats el 90 minuts que dura un partit". De totes maneres, l´ex del Depor refusa les crítiques que parlen de manca de fluïdesa a la zona de creació, afirmant que "d'això hi ha qui està parlant després del 0-2 de l'altre dia, però la veritat és que el Getafe es va tirar enrere, es va replegar des-del primer moment i això és cosa que a mi personalment em va sorprendre. És altre d'aquests equips que sol acaronar el baló, al que li agrada jugar, però va renunciar. I, com es va veure, la jugada li va sortir bé. Podria ser una bona explicació. Individualment, cada vegada em sento més còmode jugant de migcentre. És cert que estic una mica més endarrerit de l'habitual, perquè duia quatre anys seguits actuant de mitjapunta. Però la clau és que l'entrenador em dóna bastant llibertat de moviments. El que està clar és que no cal perdre les ganes de jugar, de fer-lo bé, sinó tot el contrari, i que vull entrar en l'equip sigui en la posició que sigui".