Un canari perico

Entrevista a José Antonio Méndez

Es diu José Antonio Méndez Monroy (Santa Lucia de Tirajana (Las Palmas), 05-05-1989), però gairebé tot el món el coneix amb el sobrenom de Canario. "Me’l van posar a l’arribar aquí. També estava José Manuel Cabrera, a qui també anomenaven canario, però com mai van coincidir a cap equip no hi havia problema. La veritat és que no s'ho van currar gaire perquè és com si a un de Sevilla, l’anomenen sevillà... No m'importa que la gent em digui així. Després de tants anys un s'hi acostuma", explica. Últimament a les fulles de les alineacions, ja apareix com a Méndez Canario. "Hi ha molts que pensen que és el meu segon cognom i es confonen. Suposo que algun dia acabaré sent Méndez a seques", afegeix. Méndez, Canario... La qüestió és que José Antonio és un dels jugadors amb més talent del planter periquito. Esquerrà-"la dreta la utilitzo força més que abans", assegura - és un centrecampista amb bona visió de joc i qualitat. Sempre intenta aportar alguna cosa diferent. En les últimes jornades s'ha guanyat la titularitat amb l'Espanyol B i s'ha convertit en un dels futbolistes més destacats. "Les coses m'estan anant força bé en aquests moments", admet.

Méndez és un futbolista diferent. Molt tècnic, no massa bregador (ell mateix assegura que ha de millorar en defensa) i que posseeix una gran classe. Tanmateix, sempre li ha costat una mica fer-se forat. Potser té alguna cosa de geni incomprès. "Vaig arribar a l'Espanyol sent cadet de segon any. Em va costar molt. Als 15 o 20 dies me’n vaig tornar a Las Palmas, perquè no m'adaptava. Manel Casanova em va trucar i em va proposar que m’ho replantegés. Li vaig fer cas i vaig tornar". La trucada de Casanova va ser decisiva."No me’n penedeixo de la decisió que vaig prendre. El primer any vaig passar-ho malament, perquè sóc un noi molt familiar, sempre estava amb els meus pares i aquí tot era diferent. He passat molt males nits, però gràcies al suport del meu pare i als seus consells he arribat fins aquí", relata. Reconeix que va haver-hi moments on es va enfonsar, però volia complir el seu somni. "Vull ser futbolista i per això porto lluitant tota la meva vida. Això em va ajudar", afegeix.

Gaudeix als juvenils

Aquesta és la seva sisena temporada a l'Espanyol. "He passat grans moments, però, possiblement, la millor campanya va ser l'última de juvenil. Vam guanyar la Lliga i la Copa de Campions. Vaig jugar gairebé tots els partits i vaig marcar gols", recorda. Llavors jugava més com a mitja punta encara que amb els anys ha anat endarrerint la seva posició. "Així tinc més opcions de jugar. Sempre havia jugat de mitja punta, però Josep Clotet va decidir posar-me al doble pivot i vaig anar-ho alternant", apunta. Són dues posicions amb exigències diferents. "En el doble pivot has de defensar més i a mi em costa encara que estic fent esforços i intento millorar a cada entrenament. Sé que és important i és una de les meves prioritats. Com a mitja punta arribava més a l'àrea i marcava més gols. Ara no li marco a ningú... Només de penal!", indica. "En els últims anys s'ha vist que els baixets també poden jugar a futbol. Hi ha molts casos en el futbol actual. Això demostra que el físic no ho és tot".

Aquesta és la seva segona temporada al filial. "La passada campanya no vaig tenir massa opcions al principi i anava entrant i sortint de l'equip. Clotet volia que em sacrifiqués una mica més en defensa i per a mi era difícil. Va ser bonic perquè vam aconseguir l'ascens i vaig aprendre coses encara que va ser un any complicat",assenyala. Aquesta temporada ha anat guanyant presència amb el pas de les jornades. "He anat entrant a poc a poc. Des que està Óscar Perarnau estic entrant més a l'onze i les coses em van bé",assenyala. Méndez, com la resta de companys, només espera que l'equip vagi a més en les properes jornades. "Sabem que és una categoria complicada, perquè hi ha jugadors veterans, amb experiència i és difícil treure els partits endavant. Vam tenir un inici de campionat força complicat i encara que seguim a la zona baixa, sembla que l'equip està millor en tots els aspectes. Podem estar contents", sintetitza.

Méndez, que s'ha tallat la cabellera que l’ha acompanyat durant tots aquests anys, transmet un aire més madur. Comparteix pis amb el camerunès Tiko Mesina, pel que sembla un excel•lent cuiner."Anem a fer la nostra compra i gairebé sempre cuina ell. A mi no em deixa. Parla força bé el castellà i ens entenem força", explica. El seu objectiu a curt termini és seguir gaudint de minuts al filial encara que no amaga que el seu gran somni és arribar al primer equip. "Tots els jugadors del planter somiem i lluitem per això. No ho negarem. Treballo perquè algun dia m'arribi l'oportunitat i pugui demostrar tot el que sé", conclou.